Criptex;

 El passat dimecres els dos grups de criptografia formats el primer per Antonio, Irene, Laura L. i Xavi, i l' altre per Toni, Sandra i Lucia T. ens van explicar per separat l' historia de la criptografia i les seves aplicacions tant a l' antiguetat com a l' actualitat.

Grup Toni:

 Que es la criptografia? Dons la criptografia es la tecnica que altera les representacions linguistiques.
N' hi ha de dos tipus, la simetrica i la asimetrica.

 Simetrica: S' utilitza la mateixa clau per xifrar i per desxifrar. Per tant l' emissor i el receptor s' han de possar d' acord sobre quina clau van a utilitzar.
 Asimetrica: A aquesta tecnica s' utilitcen un parell de claus, una publica (que tothom coneix) i una privada (que nomes sap el propietari).

 Tambe es va parlar a aquesta exposicio sobre l' analisi de frequencies, que es l' estudi de la frequencia de les lletres a un text xifrat. Ens vam explicar alguns exemples com ara:

 Escitala: S' empraven dues bares del mateix grosor. I per enviar el missatge s' enrotllava una cinta en forma d' espiral a un dels bastons i s' escrivia el missatge de manera que a cada volta de cinta apareguera una lletra a cada volta. El receptor nomes tenia que enrotllar el missatge a la vara i es voria el missatge original.

 A,D,F,G,V,X: S' emprava una taula de 6x6 i es substituia qualsevol lletra del abecedari per una de les sis que ja he mencionat a la descripcio. Aquest metode tracta de buscar la concordancia de les dues lletres a la taula.

 Xifrat de Hill (xifratge simetric): Una de les seves caracteristiques es que es inmune a l' analisi de frequencies a diferencia d' altres sistemes monoalfabetics. Es mes rapid que un de clau publica. I la clau a de ser distribuida de forma confidencial. A l' hora de dexifrar el missatge es trobara que es distint al que s' ha enviat perque es trenca la frequencia del text original. Per ultim, la longitud dels dos missatges es la mateixa.
 A continuacio ens van explicar com es dexifraria un missatge per aquest metode.

 RSA (xifratge asimetric): l' RSA va solucionar el problema de tranferencia de la clau entre emissor i receptor. Es un metode modern que podem trobar p.e a les contrasenyes de wi-fi.
 A continuacio Toni va explicar com es dexifraria el missatge gracies a aquest metode.

Grup Antonio:

 A aquest grup es expliquen sobretot la part historica de la criptografia.

 La criptografia va sorgir practicament al mateix temps que l' escriptura. Els primers que van emprar aquest metode van ser els grecs i romans (com no), ja que era indispensable comunicar-se de manera secreta durant la guerra i els combats. Si el missatger que duia el missatge era capturat per l' enemic, aquest missatge no corria cap perill per que no mes podia dexifrar-lo el receptor.
 Diferents xifratges expicats pels companys:

 Xifratge Cesar:
 Rep el seu nom del Cesar, evidentment, que l' utilitzava per protegir els seus missatges militars. Es el xifratge mes emprat a la criptografia i consisteix en reassignar a cada lletra de l' abecedari un altra desplaçant les lletres un nombre concret, totes les lletres es desplaçaven el mateix nombre. En aquest cas Cesar emprava la clau 3. Es un xifratge simple monoalfabetic.

 Des de les mates: Es pot utilitzar aquest xifratge assignant a cada lletra un nombre.
 A continuacio s' explica el metode per desxifrar missatges dels nostres companys.

 Xifratge Vigenere:
 Es basa en diferents series de caracters o lletres del xifratge Cesar formant una taula, anomenada quadrat de Vigenere. A aquest quadrat a cada filera la posicio de les lletres es mou un nombre determinat de vegades i a la seguent filera un mes, i aixi succesivament.

 Per ultim es va explicar el xifratge Pig pen:
 A aquest xifratge es substituix cada lletra per un simbol. Es un xifratge monoalfabetic simple.
 A continuacio els companys de classe ens van explicar com es dexifren els missatges utilitzant aquesta tecnica.