- Una abella mascle (borinot) prové d'un ou no fecundat, doncs té mare però no pare.
- Una abella femella prové d'un ou fecundat, doncs té mare i pare.
Estudia com evoluciona la quantitat d'avantpassats que tenen una abella mascle i una abella femella, i quina és la proporció (quocient) entre el nombre de femelles i el nombre de mascles d'una bresca.
M= abella mascle
F= abella femella
M
F
F M
F M F
F M F F M
F M F F M F M F
F M F F M F M F F M F F M
Aixi es compleix la succesio del matematic, pero tambe el podem vore una altra succesio des de que el primer individu es una femella:
F
F M
F M F
F M F F M
F M F F M F M F
F M F F M F M F F M F F M
Aquesta en compte de ser 1,1,3,5,8,13..., es 1,2,3,5,8,13...
- Una abella femella prové d'un ou fecundat, doncs té mare i pare.
Estudia com evoluciona la quantitat d'avantpassats que tenen una abella mascle i una abella femella, i quina és la proporció (quocient) entre el nombre de femelles i el nombre de mascles d'una bresca.
M= abella mascle
F= abella femella
M
F
F M
F M F
F M F F M
F M F F M F M F
F M F F M F M F F M F F M
Aixi es compleix la succesio del matematic, pero tambe el podem vore una altra succesio des de que el primer individu es una femella:
F
F M
F M F
F M F F M
F M F F M F M F
F M F F M F M F F M F F M
Aquesta en compte de ser 1,1,3,5,8,13..., es 1,2,3,5,8,13...
Phi a les plantes:
La disposició de les llavors d'un gira-sol està estructurada amb 21 espirals cap a l'esquerra i 34 cap a la dreta. Vint i trenta-quatre són dos nombres consecutius de la successió de Fibonacci: 1-1-2-3-5-8-13-21-34-55-89-144-233 ...
Phi al sistema solar:
Podem veure una relació amb phi a la distància dels diferents planetes del sistema solar al sol.
A la tercera columna de la següent taula el resultat es el de dividir la distància del planeta al sol per la distància anterior, per exemple la Terra dividim
149.6 per 108.2 = 1.383.
Per a Mercuri al no tindre un planeta anterior li hem assignat el nombre 1.
Moltes vegades quan parlem del sistema solar ometem el cinturó d'asteroides, també representa una massa considerable en l '"equilibri del sistema solar", sent Ceres l'asteroide més gran. Ceres és tan gran que té una forma esfèrica (com els altres planetes) i representa un terç del total de la massa del cinturó d'asteroides situat entre Mart i Júpiter.
| Planetas | Distancia al sol en millones de Km. | Relación entre las distancias de los sucesivos planetas |
|---|---|---|
Mercurio | 57,9 | 1 |
Venus | 108,2 | 1,869 |
Tierra | 149,6 | 1,383 |
Marte | 227.9 | 1,523 |
413,7 | 1,815 | |
Júpiter | 778,6 | 1,881 |
Saturno | 1433,5 | 1,841 |
Urano | 2872,5 | 2,004 |
Neptuno | 4495,1 | 1,565 |
Plutón | 5870 | 1,306 |
| Total | 16,187 |
|---|---|
Media | 1,6187 |
Numero Phi | 1,6180 |
Als anells de Cassini del planeta Saturn també es troba el nombre phi.
Nombre phi a la natura:
A la natura, hi ha molts elements relacionats amb els Bonacci.
Bonacci, fa servir la succesió de nombres que porta el seu nom, per calcular el nombre de parells de conills després de que una pareja comence a reproduir-se.
El cocient de la succesió de Bonacci es la secció àurea, si la fracció és propia o impropia.
La relació entre la quantitat d' abelles mascle i femelles a un panal.
La disposició dels pètals de les flors.
La distribució de les fulles en un tall.
La relació entre el grosor de les rames principals i el tronc, o entre les rames principals i les secundaries.
La distàcia entre les espirals d' una pinya.
La relació entre la distància de les espirals de l'interior de les espirals de cualsevol caragol.
Espirals como en el cas dels girasols, i altres objectes orgànics, es troben nombres de la succesió de Fibonacci. El cocient de dos nombres d' aquesta succesió tendix al nombre auri.
Imatges del nombre phi a la natura:
On podem trobar el nombre auri al nostre voltant?
Al llarg de la història, des pensadors fins matemàtics o teòlegs han meditat sobre la misteriosa relació que s'estableix entre el nombre áureo i la naturalesa de la realitat. Aquesta curiosa relació matemàtica, coneguda popularment com la
Proporció Divina o Áurea, va ser definida per Euclides fa més de dos mil anys arran del seu paper crucial en la construcció del pentagrama, al qual se li atribueixen propietats màgiques.
Des de llavors, ha mostrat una propensió a aparèixer en una varietat de llocs d'allò més sorprenents que veurem a continuació:
GirasolEl nombre auri també apareix en la formació dels flósculs dels gira-sols i en la disposició dels pètals d'algunes plantes com els cactus o roses:
Un altre exemple és el del cor de la POMA, a l'interior hi ha una curiosa estrella, anomenada estrella pentagonal
Phi al sistema solar;
Podem veure una relació amb phi a la distància dels diferents planetes del sistema solar al sol.
A la tercera columna de la següent taula el resultat es el de dividir la distància del planeta al sol per la distància anterior, per exemple la Terra dividim
149.6 per 108.2 = 1.383.
Per a Mercuri al no tindre un planeta anterior li hem assignat el nombre 1.
Moltes vegades quan parlem del sistema solar ometem el cinturó d'asteroides, també representa una massa considerable en l '"equilibri del sistema solar", sent Ceres l'asteroide més gran. Ceres és tan gran que té una forma esfèrica (com els altres planetes) i representa un terç del total de la massa del cinturó d'asteroides situat entre Mart i Júpiter.
Als anells de Cassini del planeta Saturn també es troba el nombre phi.
Si el segment daurat es igual a 1, el segment blau es igual a phi.
La disposició de les llavors d'un gira-sol està estructurada amb 21 espirals cap a l'esquerra i 34 cap a la dreta. Vint i trenta-quatre són dos nombres consecutius de la successió de Fibonacci: 1-1-2-3-5-8-13-21-34-55-89-144-233 ...
A la tercera columna de la següent taula el resultat es el de dividir la distància del planeta al sol per la distància anterior, per exemple la Terra dividim
149.6 per 108.2 = 1.383.
Per a Mercuri al no tindre un planeta anterior li hem assignat el nombre 1.
Moltes vegades quan parlem del sistema solar ometem el cinturó d'asteroides, també representa una massa considerable en l '"equilibri del sistema solar", sent Ceres l'asteroide més gran. Ceres és tan gran que té una forma esfèrica (com els altres planetes) i representa un terç del total de la massa del cinturó d'asteroides situat entre Mart i Júpiter.
| Planetas | Distancia al sol en millones de Km. | Relación entre las distancias de los sucesivos planetas |
|---|---|---|
Mercurio | 57,9 | 1 |
Venus | 108,2 | 1,869 |
Tierra | 149,6 | 1,383 |
Marte | 227.9 | 1,523 |
413,7 | 1,815 | |
Júpiter | 778,6 | 1,881 |
Saturno | 1433,5 | 1,841 |
Urano | 2872,5 | 2,004 |
Neptuno | 4495,1 | 1,565 |
Plutón | 5870 | 1,306 |
| Total | 16,187 |
|---|---|
Media | 1,6187 |
Numero Phi | 1,6180 |
Als anells de Cassini del planeta Saturn també es troba el nombre phi.
Phi a les pantes;
També regeix les dimensions i formes de GALÀXIES que contenen bilions d'estrelles i defineix la dinàmica dels forats negres. Però també podem trobar la bellesa de l'espiral de Dudero en HURACANS
