Criptex;

 El passat dimecres els dos grups de criptografia formats el primer per Antonio, Irene, Laura L. i Xavi, i l' altre per Toni, Sandra i Lucia T. ens van explicar per separat l' historia de la criptografia i les seves aplicacions tant a l' antiguetat com a l' actualitat.

Grup Toni:

 Que es la criptografia? Dons la criptografia es la tecnica que altera les representacions linguistiques.
N' hi ha de dos tipus, la simetrica i la asimetrica.

 Simetrica: S' utilitza la mateixa clau per xifrar i per desxifrar. Per tant l' emissor i el receptor s' han de possar d' acord sobre quina clau van a utilitzar.
 Asimetrica: A aquesta tecnica s' utilitcen un parell de claus, una publica (que tothom coneix) i una privada (que nomes sap el propietari).

 Tambe es va parlar a aquesta exposicio sobre l' analisi de frequencies, que es l' estudi de la frequencia de les lletres a un text xifrat. Ens vam explicar alguns exemples com ara:

 Escitala: S' empraven dues bares del mateix grosor. I per enviar el missatge s' enrotllava una cinta en forma d' espiral a un dels bastons i s' escrivia el missatge de manera que a cada volta de cinta apareguera una lletra a cada volta. El receptor nomes tenia que enrotllar el missatge a la vara i es voria el missatge original.

 A,D,F,G,V,X: S' emprava una taula de 6x6 i es substituia qualsevol lletra del abecedari per una de les sis que ja he mencionat a la descripcio. Aquest metode tracta de buscar la concordancia de les dues lletres a la taula.

 Xifrat de Hill (xifratge simetric): Una de les seves caracteristiques es que es inmune a l' analisi de frequencies a diferencia d' altres sistemes monoalfabetics. Es mes rapid que un de clau publica. I la clau a de ser distribuida de forma confidencial. A l' hora de dexifrar el missatge es trobara que es distint al que s' ha enviat perque es trenca la frequencia del text original. Per ultim, la longitud dels dos missatges es la mateixa.
 A continuacio ens van explicar com es dexifraria un missatge per aquest metode.

 RSA (xifratge asimetric): l' RSA va solucionar el problema de tranferencia de la clau entre emissor i receptor. Es un metode modern que podem trobar p.e a les contrasenyes de wi-fi.
 A continuacio Toni va explicar com es dexifraria el missatge gracies a aquest metode.

Grup Antonio:

 A aquest grup es expliquen sobretot la part historica de la criptografia.

 La criptografia va sorgir practicament al mateix temps que l' escriptura. Els primers que van emprar aquest metode van ser els grecs i romans (com no), ja que era indispensable comunicar-se de manera secreta durant la guerra i els combats. Si el missatger que duia el missatge era capturat per l' enemic, aquest missatge no corria cap perill per que no mes podia dexifrar-lo el receptor.
 Diferents xifratges expicats pels companys:

 Xifratge Cesar:
 Rep el seu nom del Cesar, evidentment, que l' utilitzava per protegir els seus missatges militars. Es el xifratge mes emprat a la criptografia i consisteix en reassignar a cada lletra de l' abecedari un altra desplaçant les lletres un nombre concret, totes les lletres es desplaçaven el mateix nombre. En aquest cas Cesar emprava la clau 3. Es un xifratge simple monoalfabetic.

 Des de les mates: Es pot utilitzar aquest xifratge assignant a cada lletra un nombre.
 A continuacio s' explica el metode per desxifrar missatges dels nostres companys.

 Xifratge Vigenere:
 Es basa en diferents series de caracters o lletres del xifratge Cesar formant una taula, anomenada quadrat de Vigenere. A aquest quadrat a cada filera la posicio de les lletres es mou un nombre determinat de vegades i a la seguent filera un mes, i aixi succesivament.

 Per ultim es va explicar el xifratge Pig pen:
 A aquest xifratge es substituix cada lletra per un simbol. Es un xifratge monoalfabetic simple.
 A continuacio els companys de classe ens van explicar com es dexifren els missatges utilitzant aquesta tecnica.

Sinopsi de KIDS;

  A aquesta pel·licula s'observen els dos punts de vista del sexe que tenen dues xiques i dos xics. Aquesta pel·licula reflexa un dia a la vida d' aquestos quatre xics que nomes pensen en el sexe i en les drogues, un clar exemple de la societat neoyorquina de finals de segle XX. A consequencia d' aquesta vida i sorgixen problemes com ara que una de les dues xiques descobrix que te sida per haver praticat sexe sense precaucions aun que nomes hi haja practicat sexe amb una persona.

Fractals;

Hui a classe de mates han començat les exposicions dels treballs que han dut a terme els diferents grups durant tot el trimestre. Hui era el torn de Lucia, Laura i Mireia que han expossat el seu treball que tracta sobre els fractals.
Després d'aquesta exposició hem aprés algunes coses dels fractals:

Un fractal és una figura geométrica que té una estructura detallada a qualsevol escala i és autosemblant.
També ens han explicat com calcular una dimensió fractal, (provant amb la calculadora).
Després d' açò ens han donat exemples dels fractals, per dir-lo d' alguna
manera, més coneguts, com són:

El conjunt de Cantor:
Aquest fractal és autosemblant on l'última linea és semblant a la primera.
La construcció d'aquest fractal es senzilla:
Primer es divideix la primera linea en tres parts, i es lleva la del mig. I reiterant aquestos pasos es forma el conjunt de Cantor.

Altre exemple de fractal autosemblant és el de la Corba de Koch:

En aquest cas si agafes qualsevol part del fractal és semblant al primer.
La seva construcció es fa a partir d'un segment que es divit en tres segments, es lleva el segment del mig i al seu lloc es situa un triangle equilater i progressivament anirem fent açò.

El últim dels exemples es el del triangle de Sierpinski:
A aquest fractal autosemblant, cadascun dels triangles menuts és semblant al gran. Per a la seva construcció es necessari coneixer el punt mitjà dels triangles i s' unixen 3 triangles semblant al primer llevant el triangle del mig. Per un procés reiteratiu d' aquestes intruccions s' obté el triangle de Sierpinski.

Competencies;

Competencia 5:

Per a tindre aquesta competencia, has de ser conscient, gestionar i comprendre el control de les capacitats i coneixements, des d' un punt de vista competent i de superacio d' un mateix. Aquesta competencia inclou: el pensament estrategic, la capacitat de cooperar, la capacitat d' autoevaluar-se, maneig eficient de les tecniques que s' empren al treball intel·lectual. Tot aço es necessari per a tranformar-lo en coneixements propis de l' individu.

Des de les mates:

5. Aprendre a aprendre

Utilització de les eines matemàtiques en varietat de situacions.
Autonomia, perseverança i esforç per a abordar situacions de creixent complexitat, la sistematització, la mirada crítica i l'habilitat per a comunicar amb eficàcia els resultats del propi treball.
La verbalització del procés seguit en l'aprenentatge com a ajuda a la reflexió sobre què s'ha aprés, què falta per aprendre...

Puntuacio:

1.- Faig una recerca d' informacio, de la qual desconec la procedencia.
2.- Faig la recerca d' informacio, i conec la procedencia per aixi poder consultar-la en altre moment.
3.- Recerque l' informacio, conec la procedencia i se estructurar-la per escriure un text.
4.- Tinc l' informacio, tinc la font d' aquesta, se el·laborar un text per expossar-lo als meus companys i fer una bona presentacio.

Introducció sobre el treball de nombre phi;

Potser creieu que el nombre pi és el nombre irracional més important que hi podem trobar, per tindre relació amb la roda. Però hi algun nombre que es puga vore a la natura? I a l' arquitectura i pintura? Tal volta conegues algun que hi estiga més present a la geometria? Aquest és el nombre PHI. Des de les piràmides que construien el egipcis (a.C) fins la bresca d' abelles que podem trobar en una eixida al camp, el nombre phi, esta molt present a la nostra vida. Prepareu-vos per coneixer el nombre amb més aplicacions de la geometría, natura, arquitectura i pintura de tots els temps!

El meu prezi sobre phi a la natura;

PHI a la Natura on Prezi