Quan aparèixer el Liber Abaci de Leonardo per primera vegada, només uns pocs intel·lectuals europeus coneixien el números hindú-aràbics a través de traduccions dels escrits del matemàtic àrab del segle IX, Al-Khwarizmi.
En el Liber Abaci (1202) Fibonacci presenta l'anomenat modus Indorum (mètode dels indis), que avui es coneix com els nombres aràbics (Sigler 2003; Grimm 1973). El llibre propugna numeració amb els dígits 0-9 i en determina la seva notació proporcional. El llibre mostra la gran practicitat d'aquest "nou" sistema de numeració, mitjançant l'ús de la multiplicació per gelosia (tipus de multiplicació algorítmica) i la fracció egipciana, tot aplicant-lo a la comptabilitat, la conversió de mesures i pesos, càlculs d'interès, canvi de monedes i altres aplicacions.El llibre fou molt ben rebut a tot Europa instruïda tot provocant un profund impacte en el pensament europeu.
Liber Abaci també planteja, i resol, un problema que implica el creixement d'una hipotètica població de conills sobre una base de supòsits idealitzada. La solució, generació per generació, és una seqüència de nombres més tard coneguda com succesió de Fibonacci. Dita seqüència, no obstant, ja era coneguda per matemàtics indis en el segle VI, però fou Fibonacci, mitjançant aquest llibre, qui la va introduir a Occident.
No hay comentarios:
Publicar un comentario