El teorema de Pitàgores;

El teorema de Pitàgores en el seu enunciat habitual estableix que en un triangle rectangle la suma dels quadrats dels catets (els costats que formen l' angle recte) és igual al quadrat de la hipotenusa(l'altre costat).
El reciproc també es compleix, és a dir: en un triangle, si la suma dels quadrats de les longituds dels constats més curts és igual al quadrat de la longitud del costat més llarg, llavors l'angle comprès entre els dos costats més curts és un angle recte.
El teorema es pot escriure com una equació que relaciona les longituds dels costats a, b, i c, sovint anomenada l'equació de Pitàgores:

on c representa la longitud de la hipotenusa, i a i b representen les longituds dels altres dos costats.
El teorema de Pitàgores deu el nom al matemàtic grec Pitàgores, al que segons la tradició se li atribueix el seu descobriment i la demostració, encara que sovint s'argumenta que el coneixement del teorema era ja anterior. Hi ha proves que els matemàtics babilonis coneixien la fórmula, encara que ens ha arribat molt poca informació sobre l'ús que en feien.

              El teorema es refereix tant a les àrees com a les longituds, o pot dir-se que a les dues àrees i a les interpretacions mètriques. Algunes demostracions del teorema es basen en una interpretació, algunes sobre l'altre, utilitzant tècniques algebraiques i geomètriques. El teorema pot ser generalitzat de diverses maneres, incloent espais de dimensió superior, als espais no euclidians, als objectes que no són triangles rectangles i, de fet, als objectes que no són en tots els triangles, però són n-dimensionals sòlids. El teorema de Pitàgores ha despertat l'interès fora de les matemàtiques com un símbol de l' hermetisme de les matemàtiques, de la mística, o el poder intel·lectual; referències en la literatura popular, obre de teatre, abunden els musicals, cançons, segells i en els dibuixos animats.

Les Choristes

  Hui dijous hem acabat de vore la peli Los Chicos del coro, el próxim dia escriuré una redacció sobre un dels temes dels que tracta la peli. I l' expossarem el próxim dia a la classe d' atenció educativa.

 Una imatge del protagonista de la peli, Pierre Morhange.

Liber Abaci, Fibonacci.

Liber Abaci

Quan aparèixer el Liber Abaci de Leonardo per primera vegada, només uns pocs intel·lectuals europeus coneixien el números hindú-aràbics a través de traduccions dels escrits del matemàtic àrab del segle IX, Al-Khwarizmi.

En el Liber Abaci (1202) Fibonacci presenta l'anomenat modus Indorum (mètode dels indis), que avui es coneix com els nombres aràbics (Sigler 2003; Grimm 1973). El llibre propugna numeració amb els dígits 0-9 i en determina la seva notació proporcional. El llibre mostra la gran practicitat d'aquest "nou" sistema de numeració, mitjançant l'ús de la multiplicació per gelosia (tipus de multiplicació algorítmica) i la fracció egipciana, tot aplicant-lo a la comptabilitat, la conversió de mesures i pesos, càlculs d'interès, canvi de monedes i altres aplicacions.
El llibre fou molt ben rebut a tot Europa instruïda tot provocant un profund impacte en el pensament europeu.
Liber Abaci també planteja, i resol, un problema que implica el creixement d'una hipotètica població de conills sobre una base de supòsits idealitzada. La solució, generació per generació, és una seqüència de nombres més tard coneguda com succesió de Fibonacci. Dita seqüència, no obstant, ja era coneguda per matemàtics indis en el segle VI,  però fou Fibonacci, mitjançant aquest llibre, qui la va introduir a Occident.

Fibonacci;

Leonardo de Pisa (c. 1170 – c. 1250), també conegut com a Leonardo Pisano, Leonardo Bonacci, Leonardo Fibonacci, o, de forma més comuna, simplement Fibonacci, fou un matemàtic italià, potser un dels matemàtics amb més talent de l'edat mitjana. Féu nombrosos viatges per tota l'àrea de la Mediterrània: Síria, Egipte, Grècia, França, Sicília i el nord d'Àfrica.
Fibonacci és conegut actualment per:

• Haver contribuït a la difusió del sistema de numeració hindú-aràbic a Europa, sobretot degut a la publicació a principis del segle XIII del seu Llibre dels càlculs, el Liber Abaci.
• Una succesió numèrica molt utilitzada, coneguda amb el seu nom com a succesió de Fibonacci, que va utilitzar com a exemple en el Liber Abaci.

Aplicà l'algebra als problemes geomètrics. Desenvolupà la trigonometria i féu treballs interessants sobre les equacions quadràtiques

 
El conegut problema de les llebres de Fibonacci, ilustrat al dimoni dels nombres que vam llegir aquest estiu.

Monedes italianes de 1 i 2 euros.

    Moneda de 2€ on ix la cara de Dante, un conegut poeta Italià nascut a Florència i moneda d' 1€ on ix el conegut dibuix de l' inventor Leonardo da Vinci l' home de Vitruvi.

Dimarts 13, dia de la mala sort.

           A les cultures de Espanya, Grècia i Llatinoamerica el dimarts 13 es considerat per exelencia el dia de la mala sort. Existeix un refran espanyol que diu: En martes 13 ni te cases ni te embarques. Açò ens diu que si contraiem matrimoni o eixim de viatge aquest dia les coses no aniram massa bé.
          Molta gent li te fobia aquest dia i preferix no anar a cap lloc si es aquesta la dada senyalada, aquesta fobia es coneguda com la Trezidavomartiofobia. També és una curiositat que els avions no tinguen fila número 13 perque no es comprarien billets per aquesta filera.

          Aquesta superstició no te cap base científica, i es supossat que es tracta de un mite. Inclós hi ha gent que hi creu que el dimarts 13 és dia de bona sort i decideixen gastar diners en jocs d' azar.

         A les cultures anglosaxones el dia de la mala sort es el divendres 13 y a la cultura italiana hi és el divendres 17. Però a totes les cultures té les mateixes connotacions.


       -Per què 13?

        Per que desde l' antiguitat el 13 es conegut com un nombre de mala sort. Algunes dades que es citen son l' últim sopar de Jesucrist, on eren 12 apostols més ell, i es considera a Judas el traidor com número 13. A la Cábala s'enumeren 13 esperits malignes, al igual que les llegendes nórdiques; al Apocalipsis el capítol número 13 fa referencia a la bestia i l' anticrist. I a més, al tarot, aquest nombre fa referéncia a la mort.

        -Per què el dimarts?
       
         L' aportació de que siga dimarts el dia, va sorgir a final de l' Edat Mitjana, ja que el dimarts 29 de maig de 1453 va caure la ciutat de Constantinoble. La caiguda de Constantinoble va suposar un enorme trauma per a les potències cristianes, i el dia de la seva caiguda, dimarts, associat a un déu pagà va ser considerat des de llavors, dia de la mala sort.